MUSICOTERÀPIA

 

“Sense la música la vida seria un error”. F. Nietzsche

 

Què és la Musicoteràpia?

 

És una disciplina de l’àmbit de la salut que busca restaurar, mantenir i/o millorar la salut física, psíquica, emocional, social, intel·lectual i comunicativa dels pacinents.

Té com a finalitat desenvolupar potencialitats i/o restaurar les funcions de l’individu de tal manera que aquest pugui aconseguir una millor integració intra i/o interpersonal i com a conseqüència, una millor qualitat de vida a través de la prevenció, rehabilitació i tractament.

 

La musicoteràpia a l’ACCA

 

Les sessions estan enfocades al suport i orientades a activitats. Ténen una durada de 60 minuts per setmana i per participar-hi NO es requereix cap mena de coneixement musical previ.

Existeixen dos grups, depenent de les necessitats de cada persona:

Grup 1: persones adultes amb timidesa, inseguretats, pors, fòbia social, baixa autoestima…

Grup 2: persones adultes amb apatia, insatisfacció, amb baixos estats anímics…

Els objectius generals són:

  • Potenciar l’autoestima dels participants
  • Realitzar canvis positius en l’estat d’ànim i emocional.
  • Potenciar l’expressió verbal i la no verbal
  • Potenciar l’expressió i la comunicació
  • Facilitar la interacció i la socialització
  • Facilitar el moviment i expressió corporal
  • Desenvolupar habilitats de relaxació
  • Gaudir d’experiències i emocions positives.

Si desitges més informació, no dubtis en contactar-nos al telèfon de l’apartat de contacte.

 

En què consisteix?

 

Com explica la Federació Mundial de Musicoteràpia, és l’ús de la música i/o els seus elements (so, melodia, ritme, harmoia), realitzat per un musicoterapeuta qualificat amb un pacient o grup, en un procés creat per facilitar, promoure la comunicació, les relacions, l’aprenentatge, el moviment, l’expressió, l’organització i altres objectius terapèutics rellevants, per així satisfer les necessitats físiques, emocionals, mentals, socials i cognitives.

El musicoterapeuta es serveix de la música per facilitar diferents experiències musicals (escoltes guiades, cant, composició i/o utilització de la música i cançons, improvisacions amb la veu i/o instruments, música i moviment, etc.), que permetin treballar cap als objectius terapèutics. Aquests objectius, així com els diferents tipus d’intervenció, depenen de les necessitats, possibilitats, estat físic i emocional particulars de cada pacient i de cada grup.

En quins àmbits s’aplica?

 

S’aplica en àmbits com l’educatiu (transtorns del llenguatge, d’atenció…), el geriàtric (demències, Parkinson,…), en medicina (oncologia, dolor crònic, nadons prematurs, rehabilitació neurològica, cures pal·liatives,…), discapacitats (autisme, síndrome de Sown,…), en centres penitenciaris, amb dones embarassades, amb persones que volen fer un treball de desenvolupament personal…

Així doncs, la musicoteràpia s’aplica des de l’embràs fins als últims moments de la vida i en persones amb trastorns o malalties i també en estat de salut, i per tant, en diferents àmbits, en varietat de col·lectius i amb pacients molt diversos.

Per a què s’utilitza la música?

 

En musicoteràpia, la música es pot utilitzar per a diversos fins: per facilitar l’expressió en persones amb dificultats comunicatives, per provocar respostes físiques ( com augmentar o disminuir el ritme de la respiració, de la pressió sanguínia, de l’activitat muscular, provocar canvis en el sistema immunitari…), per incidir en la dimensió cognitiva ( per estimular la memòria, l’atenció, orientar la realitat…), emocional ( per connectar amb l’estat emocional del pacient, modificar-lo, evocar o despertar emocions…), per facilitar la socialització, ajudar a l’autoorganització del pacient o grup, etc.

Quan i com s’inicia el procés?

 

L’inici del procés comença per iniciativa pròpia del pacient o per derivació per part d’un altre professional ( metge, psiquiatra, professor, psicòleg, terapeuta ocupacional…).

El musicoterapeuta que forma part d’un equip interdisciplinari, rep tota la informació necessària del pacient per part dels altres tarapeutes i del pacient i s0informa de la histporia sonora del mateix abans de começar el procés terapèutic. Durant el procés aporta i rep informació dobre el pacient i el procés interactuant amb la resta de professionals.